Us recordo que podeu participar fins el 4 de novembre, i obtenir així numeros per al sorteig dels premis del mes.
La setmana passada vaig mostrar els primers textos, i aquí en teniu més: El gra de la palla, Transparència, La maleta sarda, Coses i altres coses, Des d'on neixen tots els somnis, Cap a la A, Enlloc.
Shhh
De sempre he estat aquí, sol i empresonat en un senyal de tràfic.
Quin avorriment veure passar els cotxes, si fa no fa, tots iguals.
Famílies amb nens consentits que manen als pares. Més d'una volta han baixat aquests petits monstres - projectes de persona - i han fet trontollar el senyal fràgil on habito, posant en perill la meva integritat vital.
I els pares, ni as ni bèstia, com si els hi manques una bullida, pobrets.
M'imagino quan són a casa. Casa, llar?, uf, costa d'imaginar amb aquests elements destralers i hiperactius. No deuen saber el significat del silenci ni de la placidesa, aquest plaer innombrable, sobre tot quan ens és manllevat.
Jo, al senyal de transit on visc, sí que en tinc de silenci. A les nits només sento els grills i veig la lluna al meu damunt, expectant i provocadora. La lluna ha de ser una dona, per força. És tan magnètica que em destarota els sentits.
Sempre resto embadalit mirant-la. Shhh, mireu ja surt!
De sempre he estat aquí, sol i empresonat en un senyal de tràfic.
Quin avorriment veure passar els cotxes, si fa no fa, tots iguals.
Famílies amb nens consentits que manen als pares. Més d'una volta han baixat aquests petits monstres - projectes de persona - i han fet trontollar el senyal fràgil on habito, posant en perill la meva integritat vital.
I els pares, ni as ni bèstia, com si els hi manques una bullida, pobrets.
M'imagino quan són a casa. Casa, llar?, uf, costa d'imaginar amb aquests elements destralers i hiperactius. No deuen saber el significat del silenci ni de la placidesa, aquest plaer innombrable, sobre tot quan ens és manllevat.
Jo, al senyal de transit on visc, sí que en tinc de silenci. A les nits només sento els grills i veig la lluna al meu damunt, expectant i provocadora. La lluna ha de ser una dona, per força. És tan magnètica que em destarota els sentits.
Sempre resto embadalit mirant-la. Shhh, mireu ja surt!
2 comentaris:
Un plaer col·laborar!
Em vaig a mirar-ho.
Publica un comentari a l'entrada