Carxofes i maragdes, de Tohito Hakami

La literatura japonesa ha entrat amb força al nostre país darrerament. Potser es tracta d'una moda (el temps ho dirà), que sense dubte superarà amb solvència aquesta jove promesa nipona, Tohito Hakami, que amb la seva novel·la Carxofes i maragdes augura un futur brillant.

Com gran part dels japonesos, va fixar-se en el nostre país atret per la figura de Gaudí, que en certa forma, inevitablement, apareixerà a la novel·la, però cal agrair-li a l'autor la voluntat de no centrar-se a la ciutat de Barcelona i ambientar gran part de la trama al Delta de l'Ebre.

Un estudiant d'art que prepara la seva tesi sobre l'arquitectura modernista dels cellers cooperatius del Priorat i la Terra Alta es veu enredat en la misteriosa desaparació d'unes maragdes, propietat d'un templer que ha anar a menys. La investigació el porta a recórrer els enigmes que s'amaguen al call jueu de Tortosa i a viure unes oníriques escenes eròtiques amb l'ex-amant d'un torero. Tot es resoldrà finalment en una carxofada que té lloc a pocs metres de la desembocadura de l'Ebre, la qual cosa és una metàfora de l'existència humana.

Com sempre, us deixo alguns fragments:

"Ja fa tres quarts d'hora que bull la cassola, però abstret en l'intent de desxifrar el missatge de la seva mirada, no s'adona que es cremen els macarrons. El sentiment de culpa el corca per dintre, salvatgement."

"-No et moguis- li digué amb aquell to de veu tan característic; però no li feu cas i va sortir mogut a la foto. Aquest incident, en aparença insignificant, el salvà a la roda de reconeixement."

"L'habitació estava envaïda per l'olor de les carxofes, tot just retirades de les flames. Treure'ls la pell, una a una, i tacar-se els dits d'oli i de cendra, tenia quelcom d'eròtic."