Del blog baldana em van enviar fa temps aquesta cara del món, un de tants rostres que ens observen i que s'han quedat de pedra.
Un cop més repeteixo el meu agraïment a tothom que col·labora en aquesta secció.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
9 comentaris:
Quina passada!! Realment la natura amaga imatges meravelloses que ens fan volar la imaginació ...
Fins i tot l'aliment està a lloc.
Realment aquesta em sembla de les més originals, perquè no ha intervingut la mà humana. Per exemple: Entre els elements d'una construcció no sabem (per norma general) si en el fons l'arquitecte volia atorgar fesomia a l'edifici.
Bravo per l'ull de l'autor o autora de la foto.
Sembla que estigui de mala llet.
Ostres! Hi ha que ser un "malalt" de les Cares del món per anar passejant, topar-se amb aquesta roca i adonar-se'n que realment és una Cara del món. Felicitats a l'autor/a, bona vista.
Està enfadat!
Per a mes informació, dir-vos que la vaig caçar a Tivenys, molt prop de l'assut.
Gracies.
Si sabés fer un bon crit, segurament, la escoltasrien de lluny. Caram quin pedrot. Anton.
Aquest te la cara molt dura.
A mi més que enfadat, em sembla trist ... !
Quina genialitat haver-la sabut captar!
Increïble la foto! La natura no deixa mai de ser sorprenent.
Publica un comentari a l'entrada