21 de desembre 2008

Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies

Sergi Pàmies és un dels meus escriptors preferits (a la Tere Giné de la Plana Ràdio li fa gràcia quan dic això) i com a lector em sento molt proper a l'estil dels seus contes. Si menges una llimona sense fer ganyotes no n'ha estat una excepció, com la resta de reculls de relats, i per això el vaig proposar per al Club de Lectura de Tortosa que es reunirà demà.
Els protagonistes d'aquests relats, aproximadament tots de la mateixa edat, pateixen sovint crisis interiors, i se senten perduts amb les cartes a la mà que el destí ha repartit, sense tenitr gaire en compte les seves opinions. Quan tot just acabo de rellegir-lo, noto encara cert sentiment de resignació en els seus cors, certa acceptació de la part àcida del destí i algun renec com el que llença el soldat rus moribund. Menjar una llimona sense fer ganyotes pot fer possibles els nostres desitjos, diu l'autor, però resulta bastant improbable.

"La ficció pot arribar a ser el somnífer més efectiu", diu en un dels contes, però aquests relats ens mantindran desperts, seduïts per l'aparent normalitat de les seves històries, o per la seva real apariència de ficció.

4 comentaris:

Striper ha dit...

una proposta literaria per no fer cao ganyota. bon dia.

en veu baixa ha dit...

Un llibre esplèndid! Pàmies cada dia escriu millor. Amb molt poques paraules basteix tot un món.

bajoqueta ha dit...

A mi personalment este va ser un dels seus llibres que menys m'ha agradat.

Muntsape ha dit...

I el més necessari en algún moment de la vida.
Salutacions i Bon Nadal