A la feina, de tant en tant, algun company o companya em demana ajuda per resoldre dubtes amb determinats programes o sobre algun procediment concret. Solucionar aquests petits problemes no forma part de les meves funcions i, de vegades, aquest crit d'auxili m'arriba en un moment que vaig atabalat de feina, però jo ho intento de bona gana, deixant-me portar per la meva vocació docent i per un esperit de col·laboració que ens hauria d'impregnar a tots. A canvi, la meva nòmina creix en somriures que trobo pels passadissos de l'Ajuntament, i en felicitats petites.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
3 comentaris:
A mi incrementar la meva nomina d'aquesta manera també em fa molt feliç.
Hi ha coses que no es poden pagar en diners.
ja que les nòmines són com són, arrodonir-les amb somriures és tota una satisfacció.
Publica un comentari a l'entrada