Elegia, de Philip Roth

A Elegia, Philip Roth tornar a tarctar el tema de la lluita d’un home contra la mort. En molts aspectes em recorda el seu llibre Patrimoni, el meu preferit fins ara. En un moment del llibre, el protagonista recorda quan era petit i va estar ingressat en una habitació d’hospital, juntament amb un altre nen, que es va morir. Anys després, escriu: es va despertar i va veure el seu llit voltat de metges i d’infermeres, igual com el llit d’aquell nen amb qui va compartir habitació quan tenia nou anys. Tots aquests anys ell havia pogut viure, mentre que aquell nen era mort —i ara ell era aquell nen.
El pitjor de sentir-se insuportablement sol és que has de suportar-ho.