tens un racó dalt del món: Quan la llum tasta el matí

01 de desembre 2008

Quan la llum tasta el matí i tot just fumegen els primers cafès, no deixa d'admirar la nostra capacitat per començar de nou.

Sadurní ha dit...: Sí noi, no tenim més remei. Cada dia hem de recomençar, d'alguna manera o altra.

Salutacions cordials,
S.; 1 de desembre del 2008, a les 16:25
Unknown ha dit...: Però cada dia costa més recomençar.; 1 de desembre del 2008, a les 17:18
Anònim ha dit...: Quina alegria que em fa a mi cada dia que comença. Sempre penso allò d'"Hoy puede ser un gran día". I, de vegades, passa... Dies avorrits, dies mediocres, dies tristos i... De tant en tant, aquells grans dies que fan que tot pagui tant la pena.

Petons a Tortosa.; 1 de desembre del 2008, a les 18:21
Cèlia ha dit...: La sensibilitat dels teus contes, la poesia que transmets, és des de la mirada d'un poeta prosista!; 1 de desembre del 2008, a les 19:17
Striper ha dit...: Malgrat a vegades costa arrancar un nou dia.; 1 de desembre del 2008, a les 21:18
Laura Dalmau ha dit...: Un foto especial per com és vinclen les cadires vers la plaça; 2 de desembre del 2008, a les 9:28
aigua ha dit...: Que no faltin mai les ganes!!!!!!; 2 de desembre del 2008, a les 9:44
Núr ha dit...: buff... Jo fa uns quants dies que em fa tanta mandra... Costa tant desenganxar-se dels llençols quan sobre l'edredó fa tant i tant fred!; 2 de desembre del 2008, a les 11:54
Roser Caño Valls ha dit...: M'encanta la llum del matí. Bon post, per començar el dia :); 27 d’agost del 2011, a les 12:36