Quan la llum tasta el matí i tot just fumegen els primers cafès, no deixa d'admirar la nostra capacitat per començar de nou.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
Sí noi, no tenim més remei. Cada dia hem de recomençar, d'alguna manera o altra.
Salutacions cordials,
S.
Però cada dia costa més recomençar.
Quina alegria que em fa a mi cada dia que comença. Sempre penso allò d'"Hoy puede ser un gran día". I, de vegades, passa... Dies avorrits, dies mediocres, dies tristos i... De tant en tant, aquells grans dies que fan que tot pagui tant la pena.
Petons a Tortosa.
La sensibilitat dels teus contes, la poesia que transmets, és des de la mirada d'un poeta prosista!
Malgrat a vegades costa arrancar un nou dia.
Un foto especial per com és vinclen les cadires vers la plaça
Que no faltin mai les ganes!!!!!!
buff... Jo fa uns quants dies que em fa tanta mandra... Costa tant desenganxar-se dels llençols quan sobre l'edredó fa tant i tant fred!
M'encanta la llum del matí. Bon post, per començar el dia :)
Publica un comentari a l'entrada