Els coautors/es del llibre El brogit de l'Ebre estem rebent aquests dies un txec en concepte dels drets d'autor.
Cal tenir en compte que el llibre fou editat l'any 2003, amb un bon èxit de vendes, i que després de sis anys, de manera molt professional i acurada, cosa que agraeixo públicament, Cossetania Edicions continua enviant-nos encara els drets d'autor generats per les vendes que, com podeu comprendre, havent-se de repartir entre 15 autors/es, han de ser escassos a la força. Concretament, enguany pugen a 0,95 euros per cap.
Després de tant temps, fa il·lusió comprovar que el llibre encara genera ingressos i, tot i que siguin tan petits, he anat tot content a cobrar el taló a una oficina de la mateixa entitat bancària.
Després de demanar-me el carnet (no sigui que fugís anònimament amb els quartos) i signar a la part del darrere, l'empleada m'avisa que la gestió (imagino que àrdua i costosa per a una pobra entitat bancària; ja sabem el malament que ho estan passant) representa una despesa de 2 euros.
-No pateixis; en treuré més rendiment sense cobrar-lo -li dic mentre el meu cap ja treballa en aquest post.
Torno a casa, i a l'entrada em trobo la típica propaganda d'un supermercat. Suggeriré a l'editorial que l'any vinent ens enviï una ampolla de vi d'oferta.
Quant al taló, el faré servir com a un original punt de llibre.
.
NOTA. Tot això sense demèrit del meu agraïment i felicitació a l'editorial per la seva eficiència.
Cal tenir en compte que el llibre fou editat l'any 2003, amb un bon èxit de vendes, i que després de sis anys, de manera molt professional i acurada, cosa que agraeixo públicament, Cossetania Edicions continua enviant-nos encara els drets d'autor generats per les vendes que, com podeu comprendre, havent-se de repartir entre 15 autors/es, han de ser escassos a la força. Concretament, enguany pugen a 0,95 euros per cap.
Després de tant temps, fa il·lusió comprovar que el llibre encara genera ingressos i, tot i que siguin tan petits, he anat tot content a cobrar el taló a una oficina de la mateixa entitat bancària.
Després de demanar-me el carnet (no sigui que fugís anònimament amb els quartos) i signar a la part del darrere, l'empleada m'avisa que la gestió (imagino que àrdua i costosa per a una pobra entitat bancària; ja sabem el malament que ho estan passant) representa una despesa de 2 euros.
-No pateixis; en treuré més rendiment sense cobrar-lo -li dic mentre el meu cap ja treballa en aquest post.
Torno a casa, i a l'entrada em trobo la típica propaganda d'un supermercat. Suggeriré a l'editorial que l'any vinent ens enviï una ampolla de vi d'oferta.
Quant al taló, el faré servir com a un original punt de llibre.
.
NOTA. Tot això sense demèrit del meu agraïment i felicitació a l'editorial per la seva eficiència.
18 comentaris:
Sempre fa il.lusio veure que el llibre es viu.
Ostres, deu n'hi dó! En aquests casos t'has de buscar un amic que treballi en una caixa... jajaja!
Tot i que la opció del vinet em sembla excel·lent.
Sí sí, millor que vos donen alguna cosa en espècies, perquè si a sobre te toca pagar :)
Suposo que dóna molta més alegria vore lo teu texte publicat, que no rebre algo a canvi.
IMAGINA, COM S' SENTEN ELS MUSICS I ELS GUIONISTES. TRABALLAN INVERTEIXEN.... I NI CINC.
JUGANT AMB BCN.
Quina llàstima de les comissions bancàries, altrament encara faria gràcia anar a cobrar el xec :)
el vampirisme bancari mai fa festa ni vacances
Entre els uns i els altres....
Veig que tant tu com tothom s'ho pren de bon rotllo, aquí als comentaris. Em deixeu dir que no tenen vergonya? Els bancs, és clar! I després... tot el bon rotllo que vulgueu.
O sigui que has fet que un banc deixés d'ingressar 1.05€??? Com vols que sortim de la crisi si entre tots no ajudem als pobrets bancs?
Una ampolla de vi entre quinze?
Quin brogit, noi...
Però és d'agraïr l'esforç de l'editorial i sobretot la persona que ha hagut de fer els quinze xecs.
;-)
Bancs...
Jajaja jo també he pensat com en Sergi, en la persona que ha anat fent xec rere xec, fins a quinze, tots amb 95 cèntims!!! :-)
No t'oblidis de declarar els 0.95 € a la propera campanya de la renda, no voldria haver-te de portar tabac a la garjola...(juas juas juas)
Ostres, tu, quin luxe: fer servir un taló com a punt de llibre! Ni l'Onassis es permetia aquests luxes. Molt bona, sí senyor.
Ostres que curiós! Però és una bona mostra d'una editorial que fa bé la feina! El teu punt de llibre faria les delícies dels col·leccionistes :)
Vols dir que us surt a compte? Ara, que no hi entenc res, jo...
Fantàstic article!! (bé, els bloggers crec que en dieu "post":-), te'l "robaré" ipso-facte per posar-lo a la teva secció de cornudella web :-)
mare meva! són tots una colla de sangoneres... gaudeix del punt de llibre! :)
Curiós, si més no. Jo no sé si aniria al banc a cobrar un xec tan petit, però si hi vaig i em diuen que de comissions són dos euros... els envio a prendre pel cul.
També podríeu ajuntar tots els xecs en un i llavors serien uns 13 euros a repartir entre quinze. XD
Publica un comentari a l'entrada