"Avui a l'ajuntament (igual és que veig coses que no veuen els altres), et mirava i tenies la pell d'un LACTANT.
Quina paraula més bonica; lactant és com una bossa oberta a rebre-ho tot."
I el regal del blocaire Anton.
I el dibuix de la barana perfumada de la blocaire Carme, amb versos inclosos.
I la Carme Pla li desitja un viatge ben llarg.
I una blocaire molt casolana també li desitja felicitat.
No sé encara fins a quin grau afectarà tot això a la vida del blog que, de moment, continua ferma gràcies als posts que ja tenia programats. Disposaré de menys temps; però serà més intens.
Un petó a tothom i gràcies als cibertiets i cibertietes, com diu l'Allau.
6 comentaris:
I si tens menys temps t'asseguro que tots esperarem els posts nous amb un somriure als llavis i sense mirar pas el rellotge ni el calendari, perquè sabem que "el primer és el primer" :-))
Segur que faràs el mateix i més, car en tot plegat hi té molt pes l'entusiasme vital i aquest augmentarà.
Ne nou felicitats al LACTANT i no cal dir als LACTANTS... Ho he volgut repetir per l'oportunitat.. També a la Maite i al nadó fem-li una carantonya com aquesta preciositat de paraula. Que no és una petita felicitat, sinò una IMMENSA... aNTON.
Jo crec que no al petit no li mancaran regals.
Moltes felicitats i vejam si ens el presenteu en Marc ben aviat.
¡Moltíssimes felicitats!
Això de ser cibertieta és molt emocionant!
Així ja podem esperar, i tant, amb l'emoció i el somriure, aquí estarem el temps que calgui, no en tinguis cap dubte.
Molts petonets per als tres
Publica un comentari a l'entrada