L'Anton em va enviar aquesta Cara del món que ha trobat a la xarxa. Una cara, un crit, que ens mostra el terror de què és capaç l'espècie humana.
Els fills adormits
Fa 32 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
Una cara molt dura...
Perdona, ja sé que no ve al cas, però no puc estar-me de fer-te un suggeriment: Ara que hi ha el pantà ple pots aprofitar per actualitzar la foto de capçalera del teu blog.
Sembla la cara d'un monstre marí!! :-))
No ho veieu clar? És ben bé un animal marí immens!!
Quan la vaig veure i la vaig agafar, pensant en aquest espai teu, no em semblava ni tan tétrica com ara se'm presenta Anton.
Francament impactant!
Fa cara de velocitat...
És més que una cara, segons com es miri hi ha més cares.
Fins i tot fa por!
quina tristessa...
Publica un comentari a l'entrada