Però, qui fa riure a l'altre? El sol al mar o el mar al sol?
Snow Time Like the Present for WordPress.com
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
13 comentaris:
Em sembla que riuen junts, un sense l'altre quedarien molt i molt tristos.
M'has recordat una antiga cançó d'en Serrat que m'agrada molt: Els Falziots
l'ou o la gallina?
El puc penjar al meu blog?
Bonica foto; una carretera líquida, que diria en Zugmunt Bauman.
Sal al mar, sal a les llàgrimes que també deixen marcat un camí quan el sol les eixuga... avui és un dia trist?
Juguen, l'aigua i el sol,
la claror l'atrapa i ella
l'esquinça en mil bocins.
Les espurnes, retudes
li fan pessigolles.
difícil resposta, això és el que tenen les bones preguntes!
Tibau, t'estimo, t'estimo i t'estimo!
M'encanta el teu blog!
El miro sempre, sovint vaig de pressa i no deixo comment!
Tot plegat! No?
Perdona si he esborrat el comentari. He refet el poema, és el que em passa sempre. Vaig fent i refent.
Gàcies pel teu consentiment.
Això és com preguntar qui fa riure a l'altre, el sol o la lluna. La vida o la poesia. Es necessiten tots dos elements mútuament, i si pot ser alhora.
El sol al mar!!
El sol pone la luz, la mar sus cálidas tonalidades, y entre los dos conjugan la belleza.
Me ha encantado tu escrito, volveré...
Publica un comentari a l'entrada