A poc a poc aniré desvetllant el misteri de la portada del proper llibre. Com veieu, uns colors molt vius, amb roig de passió i verd d'esperança, malgrat tot. La poma mossegada ens trasllada ràpidament a alguns dels contes més clàssics.
També, curiosament, a les dues portades dels meus llibres d'enguany hi apareixen mans.
8 comentaris:
intrigat en veure la portada sencera. la poma em fa pensar en la blancaneus pero segur que ens sorpren la portada.
www.historiescurtes.ppcc.cat escriptor de relats breus
M'agrada moltissim!!.... Felicitats :)
És tentador...
Jo també estic força intrigada...
Algú va recollir la poma que Eva va mossegar...(què us pensàveu, que es va quedar allà per terra?)
Mmmmm una poma mosegada.
Sospito que a la Carme li agradarà aquesta imatge!! :-))
Les mans de la portada em recorden aquestos versos de Miquel Martí i Pol:
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Publica un comentari a l'entrada