el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Quan miro pel petit retrovisor interior del cotxe familiar, no veig el passat, sinó el nostre fill al seient del darrere, que dorm de vegades, que de vegades riu.
8 comentaris:
mmm, qué tendre! :) m'agrada, un peto
Aprofita, aprofita, ja saps que "tempus fugit"...
Hi ha retrovisors molt màgics!!!
Els pares i mares sabem que els que has dit és molt maco, tan bonic com difícil de copsar per qui no ho ha fet.
doncs no et distreguis i mira endavant...
I això és el futur!
Brillant.
justament m'ho han tret dels llavis....hi veus el futur!
Aquestes visions pel retrovisor et recorden la gran responsabilitat que tens de conduir amb prudència.
Publica un comentari a l'entrada