Per Sant Jordi sempre m'agafo un dia de festa. Sant Jordi sempre ha estat un dia especial, un dia que em fa somriure.A primera hora del matí visito les primeres llibreries. En algunes, ni Una sortida digna ni la resta dels meus llibres hi són presents. No em sorprèn; hi ha batalles que fa temps que estan perdudes. No defalleixo. Primera sorpresa positiva: una vella llibreria davant del Parc s'ha renovat recentment amb sava nova, amb il·lusió. Els desitjo sort.
A Viladrich, que com l'any passat han instal·lat una carpa per als escriptors/es (s'agraeix), signo els primers exemplars i començo l'habitual i plaentera ronda de tertúlies. M'hi estic una bona estona amb Josep Igual, Maite Forteza i Esteban Martín. De moment, la Diada sembla bastant tranquil·la.
Rosa, llibres pel xiquet i vermut entre família, que avui és festa grossa.A la tarda passo per Voltes, on coincideixo amb Francesca Aliern i Vicent Pellicer. Signo alguns exemplars i atenc unes quantes consultes que, com cada any, em fan els clients que em confonen amb un dependent.
La pluja amenaça amb acabar dràsticament amb la Diada, però un plàstic protector ja estava preparat i els núvols, frustrats, escampen la boira.Torno a Viladrich on la carpa és farcida d'escriptors i escriptores ben col·locadets, disciplinats. Potser me'n deixo algun, però afegeixo a la ronda de tertúlies a Cinta Arasa, Ignasi Revés i Emigdi Subirats, entre altres.
La nit arriba, la llibreria es va buidant lentament, satisfeta. Per internet m'arriben regals que m'emocionen. Les llistes de llibres més venuts ignoraran un pobre il·lús que vol viure del "cuento", d'un home que aquell matí ha plorat d'alegria davant d'una festa gran, davant del record del dia més feliç.
15 comentaris:
Començo a entendre el que expliques sobre les batalles perdudes. Les editorials pressionen molt als llibreters i tot i que sembli que som un país que ens agrada la cultura, les editorials estimen una altra cosa. De tota manera et vaig veure a l'Adserà de Valls i això comença a voler dir alguna cosa!!
Espero que el pròxim any, encara que sigui per les aparicions televisives, ja no et confonguen amb el dependent. I si no vius del " cuento " al menys que puguis seguir contant-ne.
Els més llegits, els anomenats "mediàtics". Força trist!
Sant Jordi, que va guanyar el drac,
ara s'ha de mirar la seva festa d'un tros lluny...
En un món on pesa tant la matèria,
què voleu?
Moltes gràcies Jesus per la teua visita el dia de Sant Jordi i els teus consells. Els nostre primer Sant Jordi ha estat ple d'emocions.
Es poden perdre batalles i guanyar guerres! jo ja em vaig comprar Una sortida digna molt abans de Sant Jordi i també el vertigen del trapezista ( que encara no m'he pogut començar) ...i cap del llibres que vaig regalar ni el que em van regalar a mi estan el ranquing dels més venuts...la gent es deixa influir molt, massa, per les pressions mediàtiques...però la qualitat s'acaba imposant tard o d'hora
I la bona estona que vam passar, Jesús? Això no està pagat amb quartos!
Llàstima, Jesus, que no ens vam veure. Vaig estar a primera hora i vaig marxar cap Amposta. De lluites, sempre hi hauran. És el destí d'un escriptor ebrenc.
Fa un quant mesos vaig comprar El vertigen del trapezista a la Llibreria Abacus de Barcelona
Sant Jordi, un dia molt especial i des de l'any passat, encara molt més especial. Felicitats.
M.T.Romeu
A Barcelona també vam trobar Una sortida digna.
El millor dia de l'any, sens dubte.
Però si tu tens el millor premi a la darrera foto!! :-))
Potser no estaràs a la llista dels més venuts, ni tu ni els que t'acompanyaven, però per molta gent de tot arreu sou uns grans escriptors amb històries que arriben al cor.
Sóc una lectora d'escriptors del terreny però també mediàtics, no sé perquè tothom els té mania o els desprecia, pos hi han moments per a totes les lectures, i darrera d'aquests llibres també hi ha persones que es volen guanyar la vida.
Publica un comentari a l'entrada