L'amic Josep Maria Sansalvador ha tingut l'encert de veure somriures a les llotges del Liceu. Unes cares del món optimistes per al dia d'avui.
el final d'una memòria
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Sembla que ballin sardanes!
Aquestes cares del món són una bona troballa!
I estic d'acord amb la Pilar, talment com si ballessin sardanes.
ostres bonissimes aquestes cares somrient!
Quin crac, jo dalt de l'escenari del Liceu només hagués vist llums espectrals.
Jajajaja genial!! això sí que és bon rotllo! :-))
L'òpera que hi feien devia ser còmica, si ho hem de jutjar per com somriuen.
Maite i Jesús : felicitats! Aquests dies fa un any d'un esdeveniment important !
Publica un comentari a l'entrada