Fugida en cercles, de Josep Igual

Josep Igual, aquest escriptor (escriptoràs, diria jo) nascut a Benicarló, que viu a recer del nostre Delta, gaudint de la proximitat del mar a la seva Ràpita, ens regala aquest pletòric recull de relats que ha titulat Fugida en cercles. Ell mateix assumeix l'absurditat de l'expressió, que resumeix perfectament la tragicomèdia que protagonitza la fauna humana que viu a les seves pàgines, i que ja em va captivar a Faules mamíferes.

A Igual li fa gràcia (o ràbia; o tot alhora) que sempre es titlli els reculls de relats com a "irregulars". Les novel·les també ho són, i la gent que llegim, també.

Mentre llegia el llibre i mirava de definir els seus contes, he escoltat una entrevista a Lluís Llach on, comparant els vins i la música, descriu els Priorat com a greus, mentre la majoria de vins tendeixen a aguts. Jo també veig els contes d'Igual amb aquesta sonoritat greu, profunda. Cal beure'ls a petits glops, paladejar-los, gaudir-los; deixar el llibre a la falda i mirar l'horitzó, fugir en cercles.

M'agrada la bellesa, la profunditat de les preguntes, més que la candidesa, simplicitat o perversitat d'algunes respostes. M'agrada la literatura de Josep Igual.