22 d’abril 2010

Quan es trenca la corda d'un estel

Gelosos dels nostres somnis els lliguem al nostre abast, amb pànic a la llibertat que reclamen. Que es trenqui la corda d'un estel sovint ens fa plorar.
.
RefleXió inspirada per una il·lustració de Mònica Ràfols.

1 comentari:

Gemma ha dit...

M'encanta.

Molta senzillesa i molta veritat en aquesta reflexió.

Si no et sap greu, avui posaré un enllaç al teu post.

Una abraçada.