El dia llagrimeja, sense intensitat. No plou; sura l'aigua amb recança de caure. De nit, un cargol torna a casa amb serenitat aparent.
el final d'una memòria
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
2 comentaris:
Afortunat el cargol que du la casa a sobre, a mi aquests dies em donen per quedar-me a casa (però no és pot fer sempre)
i segur dels seus passos, que molts no ho poden dir!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada