Restes de pedra enyorant el frec de l'aigua;
tan llunyana i tan propera
humida distància insalvable.
Paraules inspirades per una foto d'Araceli Merino.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Preciosa escultura de la Marta Solsona. A les seves escultures Marta Solsona aconsegueix que la puresa de l'esperit destaqui amb força gràcies a la perfecció de les formes. Intensament figurativa, utilitza la matèria per a posar de relleu que dones i homes portem en les nostres ments -encara més, en la conjunció de les necessitats físiques i de les molt diverses voluntats de trascendència- una flama que mai no s'apaga per fortes que siguin les contràries ventades que porta el fet de viure i que, si sabem cuidar-la, creix per a confortar-nos i per a ésser compartida per aquells que ens estimem i que també senten el mateix efecte per nosaltres...
Unes paraules precioses Jesús. L'escultura de la Marta Solsona està en un costat del llac de Banyoles i és d'un poètica extraordinària... un temptació a captar-la amb la càmera, a glossar-la amb paraules... tal vegada tantes coses més sempre evocadores. Vaja, que la meva foto és només un mitjà per arribar en la distància. Moltes gràcies i felicitats.
Publica un comentari a l'entrada