Duel literari: partit de tornada

Ahir dissabte, a Les Borges del Camp, va tenir lloc el partit de tornada del duel literari entre l'Òscar Palazón i un servidor, entre Un rostre que no és meu i Una sortida digna. El partit d'anada va acabar empatat i, per tant, tot restava pendent de decidir el dia de la lluita final, ahir a Cal Dasca.
Abans, però, he aprofitat el viatge per deixar-me veure per les llibreries de Reus, en un intent de marcar territori abans de la fita del 23 d'abril proper.
Abans (tota la vida), passar per Les Borges era una imatge perenne, un tràmit dibuixat amb traça a la memòria camí de Cornudella, el meu poble. Des de fa tres anys, Les Borges també està marcada al mapa de la meva geografia emocional amb la bandereta que duu el nom de l'Òscar Palazón (m'agrada veure aquest mapa cada cop més farcit).
El partit comença a les 18.00 i, com a prova de la manca de mala fe dels dos combatents, i aplicant una tàctica totalment errònia per a endur-se el triomf, l'un es posa la camiseta de l'altre i parla elogiosament (quins rivals de pega!) del llibre contrari.
Finalitzat el partit novament amb empat, i vist que el públic no donava mostres de voler marxar, vam fer prórroga i penaltis, que resultaren infructuosos per a proclamar un únic vencedor.
Abans de tornar cap a Tortosa compro coca de recapte per sopar. A la tele m'espera un duel infinitament menys amistós.
A la foto, feta per Tere Balañà, l'Òscar i jo amb un vell trapezista pel mig que ens uneix.