19 de juliol 2010

Pedres; tresors



Agafes pedres del terra i me les poses a la mà. Per a tu són tresors; per a mi també. Comencem a acumular-ne.

9 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Quants tresors hi ha al voltant de la natura, els arbres, la mar, la sorra de valor incalculable.

Garbí24 ha dit...

La il·lusió es un dels grans tresors

òscar ha dit...

El tresor sol ser, gairebé ser, el propietari de la ma que agafa les pedretes.

Nat ha dit...

M'encanta la sensació de deixar lliscar petites pedres sobre les mans, per mi és un moment de pau.

Maria Consol ha dit...

De vegades les pedres llisquen, riu avall, amb la saviesa de qui les ha tocat, en mig de tresors amagats.

Pilar ha dit...

El tresor de crtèixer i compartir.

M ha dit...

amb l'edat anem perdent la capacitat de gaudir i meravellar-nos dels tresors que ens envolten; ha d'estar bé tenir algú que ens ho recordi ;-)

bajoqueta ha dit...

Si et serveix de consol natros portàvem a casa cargols que eren una mica més llefiscosos i es perdien i jo que sé... jajaja.

És bonic tornar a descobrir nous tresors :)

Assumpta ha dit...

Totalment d'acord amb el que ha dit l'Òscar :-)