tens un racó dalt del món: Pedres; tresors

19 de juliol 2010

Agafes pedres del terra i me les poses a la mà. Per a tu són tresors; per a mi també. Comencem a acumular-ne.

Roser Caño Valls ha dit...: Quants tresors hi ha al voltant de la natura, els arbres, la mar, la sorra de valor incalculable.; 19 de juliol del 2010, a les 13:18
Garbí24 ha dit...: La il·lusió es un dels grans tresors; 19 de juliol del 2010, a les 14:01
òscar ha dit...: El tresor sol ser, gairebé ser, el propietari de la ma que agafa les pedretes.; 19 de juliol del 2010, a les 15:18
Nat ha dit...: M'encanta la sensació de deixar lliscar petites pedres sobre les mans, per mi és un moment de pau.; 19 de juliol del 2010, a les 17:44
Maria Consol ha dit...: De vegades les pedres llisquen, riu avall, amb la saviesa de qui les ha tocat, en mig de tresors amagats.; 19 de juliol del 2010, a les 21:20
Pilar ha dit...: El tresor de crtèixer i compartir.; 20 de juliol del 2010, a les 10:13
Ferran Cerdans Serra ha dit...: amb l'edat anem perdent la capacitat de gaudir i meravellar-nos dels tresors que ens envolten; ha d'estar bé tenir algú que ens ho recordi ;-); 20 de juliol del 2010, a les 22:13
bajoqueta ha dit...: Si et serveix de consol natros portàvem a casa cargols que eren una mica més llefiscosos i es perdien i jo que sé... jajaja.

És bonic tornar a descobrir nous tresors :); 21 de juliol del 2010, a les 11:54
Assumpta ha dit...: Totalment d'acord amb el que ha dit l'Òscar :-); 23 de juliol del 2010, a les 14:55