15 de juliol 2010

Seguir tossudament el camí



Seguir tossudament el camí em durà a algun lloc?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Segur que sí! Un cop ens hem marcat una fita, hem de perseverar fins a aconseguir-la!

Pilar ha dit...

Els camins sempre duen a algun lloc, no?

deomises ha dit...

Se m'acaba de tancar una porta important en la meva vida. Però jo, Taure de mena i tossut de naixença, segueixo el camí encara. Per si algun dia se m'obre la porta... Qui sap? Potser... I, si no s'obre, que no se'm digui que no ho vaig intentar ;)

Una abraçada, Jesús.

d.

Ada ha dit...

No sé... de vegades seguir tossudament un camí sense prestar atenció a altres possibilitats ens pot portar a descobrir que el que havíem escollit era erroni...

Roser Caño Valls ha dit...

Els camins sempre ens porten algun lloc, i de vegades ens brinden sorpreses!

Unknown ha dit...

A tenir ben definits els objectius, i ser constant a l'hora de cercar-los, ho podríem definir també com: Seguir tossudament el camí.

Jo vull ser més tossut –segons per a què- del que sóc !!

Carme Rosanas ha dit...

Tossudament, sí senyor, si hi creiem, en el camí, tossudament ens ha de dur a algun lloc.