tens un racó dalt del món: Seguir tossudament el camí

15 de juliol 2010

Seguir tossudament el camí em durà a algun lloc?

Anònim ha dit...: Segur que sí! Un cop ens hem marcat una fita, hem de perseverar fins a aconseguir-la!; 15 de juliol del 2010, a les 11:04
Pilar ha dit...: Els camins sempre duen a algun lloc, no?; 15 de juliol del 2010, a les 12:11
deomises ha dit...: Se m'acaba de tancar una porta important en la meva vida. Però jo, Taure de mena i tossut de naixença, segueixo el camí encara. Per si algun dia se m'obre la porta... Qui sap? Potser... I, si no s'obre, que no se'm digui que no ho vaig intentar ;)

Una abraçada, Jesús.

d.; 15 de juliol del 2010, a les 15:03
Ada ha dit...: No sé... de vegades seguir tossudament un camí sense prestar atenció a altres possibilitats ens pot portar a descobrir que el que havíem escollit era erroni...; 15 de juliol del 2010, a les 17:15
Roser Caño Valls ha dit...: Els camins sempre ens porten algun lloc, i de vegades ens brinden sorpreses!; 15 de juliol del 2010, a les 18:13
Unknown ha dit...: A tenir ben definits els objectius, i ser constant a l'hora de cercar-los, ho podríem definir també com: Seguir tossudament el camí.

Jo vull ser més tossut –segons per a què- del que sóc !!; 15 de juliol del 2010, a les 20:20
Carme Rosanas ha dit...: Tossudament, sí senyor, si hi creiem, en el camí, tossudament ens ha de dur a algun lloc.; 15 de juliol del 2010, a les 21:30