Mitja dotzena d'ous, de Jordi Pijoan-López

Hi ha un món transcendental, místic, eteri, que s’escapa als nostres cinc sentits aparents. I hi ha un altre món d’anar per casa, fet a mesura de les nostres quotidianitats. Els ous poden representar la unió d’aquests dos mons, la materialització de l’ànima i quelcom tant diari i útil per fer una truita.
Jordi Pijoan-López ens en regala mitja dotzena d’aquests ous, mitja dotzena d’històries on es fonen els viatges transcendentals de l’anima i el món real, tot vist amb un gran sentit de l’humor, irònic, sarcàstic, amb el qual dissecciona i posa a la llum nombrosos defectes caricatitzats de la nostra societat.
Un jove aprenent hereu d’una nissaga de falsos vidents investiga amb el seu oncle un assassinat posat al descobert gràcies a una psicofonia gravada al cementiri; un gendre desesperat pateix el fantasma tossut del seu sogre carlista i malcarat; un goril·la del zoo i un home intercanvien les ànimes, i ens fan dubtar de qui dels dos hi surt guanyant; dormir durant vint anys i descobrir les coses que no han canviat gens, i les persones que la societat ha premiat en aquest temps, et pot fer desesperar; vendre l’ànima al diable per vint bestsellers potser està justificat, o és pràctica habitual, no ho sé, però certs contractes amb editorials poden ser més draconians.

La societat que ens mostra l’autor potser no és del nostre agrat, però de ben segur que la reconeixerem.
L’autor se’ns mostra més aviat escèptic en totes aquestes martingales del més enllà, però deixa una porta oberta a la màgia, a tot allò de misteriós que ens resistim a deixar de creure, encara que sigui d’amagat.