Miro endavant sense que els somnis m'enlluernin. L'horitzó, ho sé prou bé, mai no s'abasta, però no defalliré en l'intent.
.
Text inspirat en una il·lustració de Dani Torrent.
SEGUR QUE ES POT APLICAR A TOTS ELS BANCS...
Fa 31 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Això mateix és el crec que hem de fer mirar l'horitzó i no defallir!
M'agrada.
Es una imatge molt maca! i respecte a les paraules m'agrada molt el que dius de no enlluernar-se amb el somnis, hem d'aspirar a lo millor però tocant de peus a terra.
Horitzó de fum,
flamarada llunyana.
Miratge de cel.
Des de Sinera, una abraçada.
No s'ha de defallir! Bon post!
Però algunes vegades és tan fosc l'horitzó que necessito alguna llum de somnis per caminar.
L'horitzó senpre de color blau.
De vegades també cal mirar als costats i a terra, no fos cas que ensopeguéssim!
Quina imatge mes bonica!!
L'horitzó sempre ha de estar present encara que sigui lluny...
Molt bonic! La imatge i les paraules. Sempre endavant seguint els somnis sense enlluernar-nos.
A mi també m'agrada. Per poder tocar de peus a terra suposo que abans cal mirar a l'horitzó amb optimisme i decidir quins són els nostres somnis.
Publica un comentari