Com molts xiquets i xiquetes, el nostre fill se sent fascinat pels gegants, i la visita a la Llotja de Tortosa, on estan ubicats actualment, és obligatòria.Fa uns dies, de viatge a Cornudella, vam aturar-nos a descansar al Coll de la Teixeta, i allí es va quedar fascinat en veure al lluny la silueta amenaçadora i gegantina del parc eòlic. “No són gegants, fill, sinó molins”, li vaig dir, i aquesta guerxada a un dels meus ídols literaris em va fer gràcia.
3 comentaris:
Les meves nenes l'hivern passat van entrar a la panxa d'un d'aquests gegants...
No se perquè però aquests molins criden molt l'atenció de nens i grans, a mi m'agrada mirar-los i pensar que hi sóc a prop i sento l'airet a les galtes :)
La mirada dels nens sempre és molt més bonica i romàntica que la nostra... no podem evitar ser freds i pràctics... de vegades pense que és millor no saber-ho tot...
Publica un comentari a l'entrada