tens un racó dalt del món: Tot i la pintura que cau

10 agost 2010

Tot i la pintura que cau,
l'escala puja,
l'escala baixa,
l'escala convida.

Ignasi Revés ha dit...: Passatge Franquet?; 10 d’agost de 2010 9:20
Jesús M. Tibau ha dit...: No, Ignasi, no. Aquesta escala està més aprop d'on vius tu. A veureu si algú de Reus em sap dir on es troba.; 10 d’agost de 2010 9:35
Jeremias Soler ha dit...: Sobretot escales com aquesta; amb gust, amb història, amb històries, amb records, amb olors, amb...
El traç ja mostra un gust, un estil, un temps on potser a banda de les injustícies socials hi havia menys pressa i menys pragmatisme.; 10 d’agost de 2010 10:22
Rafel ha dit...: On probablement les converses no són les tòpiques d'un ascensor.; 10 d’agost de 2010 13:08
Arlequí ha dit...: L'escala persisteix al pas del temps! Ara recordo aquell relat de Salvador Espriu que es deia "Tereseta que baixava les escales".; 10 d’agost de 2010 16:43
Pere ha dit...: És una escala perfecta, mal conservada però amb les proporcions geomètriques exactes.
Un cargol vist per dins ...:)

Bona tarda Jesús M.; 10 d’agost de 2010 18:28
Joana ha dit...: I amb la incògnita de saber qui hi viu a dalt i a baix :); 11 d’agost de 2010 0:13
Marc A. ha dit...: es una escala-entrada-porta, molt aprop de la plaça Prim, hi ha un fotógraf,(testimoni dels records?)al Rval...; 11 d’agost de 2010 7:38