Passejo per una Sant Carles de la Ràpita plena de turistes. No sé quin s'endurà aquest exemplar de Postres de músic que allibero als porxos de la plaça, o potser algun dels pocs nadius que hi circulen.
Me se va passar la commemoració
Fa 5 hores
6 comentaris:
Tinc un amic per Tarragona que és d'una mena d'associació que, quan un dels seus integrants acaba de llegir un llibre, el deixa en espais determinats i amagats de la ciutat perquè el pugui llegir algun altre dels seus.
Tot i que no hi he participat mai (m'agrada quedar-me els llibres que llegeixo, com si fossin les preses dissecades d'un caçador) la iniciativa em va fer gràcia. La teva doncs, també me'n fa.
*Sànset*
Que divertit i altruïsta Jesus!
bona iniciativa.
una abraçada
Quina il·lusió alliberar un llibre! Potser algun dia ho faré amb un dels meus exemplars ;)
En acabar de llegir un llibre, aquest passa a formar part de les files de llibres d'un prestatge, potser sols és mourà del seu lloc, per permetre fer dissabte i alleugerir-lo de pols.
Sempre m'ha semblat que alliberar un llibre, és perllongar-li la vida facilitant que algú altre pugui gaudir-ne del seu contingut.
Però al temps m'angoixa el neguit: Qui el trobarà? On anirà a parar?
Ostres, em sembla genial aquest alliberament. És obrir una porta a la incertesa, abocar les teves lletres al desconegut.
Només una curiositat. Afegeixes alguna nota per a qui el troba explicant l'alliberament? O deixes que l'atzar en formi part, com si d'un oblit es tractés?
Bonica foto! Potser aquesta sigui la gràcia del bookcrossing, no saber quin camí li depararà al llibre un cop l'alliberis :)
Publica un comentari a l'entrada