31 d’agost 2010

Tot i els anys que porto al darrere


Tot i els anys que porto al darrere em costa aprendre la lliçó. M’enfado amb mi mateixa i m’entristeixo inútilment. Mirar per la finestra sé que encara no és prou valent. Potser si m’animo, d’aquí una estona, apartaré la cortina i deixaré que m’entri llum.
.
Amb aquest text participo al convit estiuenc del blog Xim xim d'històries.

6 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

Bon dia, Jesús! Molt suggerent aquest text i aquesta imatge!

Anònim ha dit...

Ja és alguna cosa...

Cèlia ha dit...

Ens posem els nostres propis paranys... ens costa aprendre!

Nat ha dit...

Gràcies per participar de la proposta :)
Que vagi a poc a poc si ho necessita, si encara li costa obrir la cortina, que es doni una mica de temps, fins que estigui preparada, sinó poder el sol li farà mal...Però un dia haurà de sortir de l'ombra....

Goculta ha dit...

Diana, ple al 15...ais aais

Maria Rosa Ferré ha dit...

La llum es necessària per viure, però tambè s'ha de ser valent, tot i que manca de valentía no vol dir necessàriament cobardía. Depén però tambè de les pròpies experiéncies viscudes les que fan donar un pas endavant o enrera.
M'encanta la foto.Record's.