Tot i els anys que porto al darrere em costa aprendre la lliçó. M’enfado amb mi mateixa i m’entristeixo inútilment. Mirar per la finestra sé que encara no és prou valent. Potser si m’animo, d’aquí una estona, apartaré la cortina i deixaré que m’entri llum.
.
Amb aquest text participo al convit estiuenc del blog Xim xim d'històries.
6 comentaris:
Bon dia, Jesús! Molt suggerent aquest text i aquesta imatge!
Ja és alguna cosa...
Ens posem els nostres propis paranys... ens costa aprendre!
Gràcies per participar de la proposta :)
Que vagi a poc a poc si ho necessita, si encara li costa obrir la cortina, que es doni una mica de temps, fins que estigui preparada, sinó poder el sol li farà mal...Però un dia haurà de sortir de l'ombra....
Diana, ple al 15...ais aais
La llum es necessària per viure, però tambè s'ha de ser valent, tot i que manca de valentía no vol dir necessàriament cobardía. Depén però tambè de les pròpies experiéncies viscudes les que fan donar un pas endavant o enrera.
M'encanta la foto.Record's.
Publica un comentari a l'entrada