Improvisar nanocontes

Demà a les 19.30, participaré a Barcelona a una sessió del cicle Tritextuals, on parlarem de la literatura a través de les xarxes socials d’internet. Parlaré de jocs literaris, sobretot els de tipus creatiu, dels tres llibres col·lectius sorgits arran d'iniciatives del meu blog, com ara Totes les baranes dels teus dits, i alguna altra experiència com la següent.

De tant en tant, de forma impulsiva, demano al facebook que em proposin paraules amb què escriure nanocontes de forma improvisada i amb el mínim temps possible. Es tracta d'un divertiment, d'una forma d'excitar la creativitat, i no d'una manca de respecte per un gènere que, precisament per la seva extensió, requereix d'una reflexió més gran.
L'últim cop que he fet una experiència d'aquesta mena, vaig escriure 13 nanocontes en 30 minuts. Alguns no tenen gaire qualitat, segur, però d'altres n'estic prou orgullós, com ara aquest(marco amb negreta la paraula que em van proposar):
.
No sap frenar les llàgrimes d'emoció en veure el primer crim del seu primogenit. Ni les llàgrimes, ni la sang que raja de la ferida.
.
La imatge extreta del blog del David és perfecta per a il·lustrar aquest nanoconte.