Els aspirants a lectors/es arriben amb dues actituds molt diferents davant la prestatgeria o el taulell etiquetat com a "Autors locals" d’una llibreria. Alguns, de vegades moguts per certa dosi de xafarderia, o de xovinisme, o pel desig de donar suport moral, senten una especial inclinació a conèixer què ha escrit el seu conciutadà/na. Altres, en canvi, empesos sovint per sentiments de baixa autoestima local (el de fora sempre és millor), ignoren aquesta prestatgeria camí de noms amb més glamour o prestigi nacional.
Aquestes dues actituds contradictòries, de vegades, provoquen un delicat equilibri de forces, com el que manté en òrbita la lluna al planeta.
Tot plegat sembla absurd, o simplement humà, perquè tots som locals d’algun lloc, i universals alhora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs en aquest cas prefereixo el xovinisme a l'autoodi.
Està comprovat que el primer ha fet créixer països i nacions. El segon les ha enfonsat.
Et diria que faig meves les paraules del porquet
Jesús: hi ha gent que és solidària amb la independència del Sahara, per exemple, i no amb la de Catalunya, per exemple. Perquè raons històriques hi són en totes dues realitats.
Amb això vull dir que ens manca un enfoc equilibrat, ens movem per prejudicis... És una llàstima. I això és el que ens perd, és clar.
Publica un comentari a l'entrada