28 de juliol 2011

Quan comunicar-me amb l'exterior és una proesa

Quan comunicar-me amb l'exterior és una proesa, que el meu ego defuig.
.

Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog. Us convido a escriure què us inspira la imatge.

7 comentaris:

ninona ha dit...

I em pregunto.
I em responc.
Només converso amb mi mateix,
introspecció.

llum ha dit...

I és que sempre comunica!

Garbí24 ha dit...

autotrucada, per preguntar al meu jo interior. Esperem que hi hagi algú

Elfreelang ha dit...

Hola ! qui ets?
Sóc tu mateix!
Hola jo!
Hola tu!

Carme Rosanas ha dit...

Ningú no pot respondre les meves preguntes, he de buscar les respostes en mi mateix.

Pakiba ha dit...

Diguim,qui és?
Ningú contesta!!!

Catalina Cerdó ha dit...

Quasi sempre cerquem les respostes a l'exterior, quan realment es troben dins nosaltres mateixos.