01 de juliol 2011

Abans sempre et giraves



-Sempre sorties al balcó a dir-me adéu abans.
-Abans sempre et giraves.

.

Foto de David Martí

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Extraordinari! Quantes coses que dius en dues senzilles frases...Sovint deixam de fer pensant que és l'altre el que no ho vol...

ninona ha dit...

Quina gràcia llegir aquest microconte.
Fa poc vaig posar un al meu bloc, just en sentit contrari. Li vaig dir «Cuelgatús» quotidians per un anunci de telèfon on una parelleta jove batia rècors perquè cap dels dos no volia ser qui pengés l'altre.

I és que no passa res si no l'altre no es gira, però en els fons ens agrada que ho faci.

Pilar ha dit...

Que trist.

Carme Rosanas ha dit...

Genial, Jesús, tota una llarga història en poques paraules.

Un dia ... només un sol dia pot suficient per canviar un hàbit i una actitud que s'encomana de l'un a l'altre. Ves a saber si va ser primer el que no es va girar o primer el que no va sortir, però l'altre se'n va sentir dolgut i ja hi som... una cadena per on es perden moltes tendreses. Trist però real com la vida mateixa.

llum ha dit...

M'he fet un fart de plorar!!!!!!

Maurici ha dit...

Molt bo, sí senyor! El que es pot arribar a dir amb ben poc...

Pakiba ha dit...

Es pot dir molt en poques paraules

Anònim ha dit...

Que bonic! Tota una història. Són molt importants aquests detalls.