Després de cinc reculls de relats breus, estic acostumat a haver de donar excuses que justifiquin el fet que no arribi la primera novel·la. No entenc aquesta "pressió" social que "pateixo" com a contista, i que cal afegir a la pressió amb què acostumen a assetjar-nos: quan tindràs núvia, quan et casaràs, quan tindràs un fill, quan tindràs la parelleta... i, en el meu cas, quan escriuràs una novel·la?
Escric contes perquè em dona la gana, perquè xalo quan se m’ocorreix l’anècdota que els justifica, quan deixo córrer paraules improvisadament fins que un final rodó, tendre, enginyós o emotiu se m’apareix al final d’un camí, que cada cop és més curt.
Pero això no vol dir que descarti altres gèneres, com la poesia, que intento practicar de tant en tant, o com el dietari, o, perquè no, la novel·la, per a la qual tinc diversos arguments al rebost.
Deixant de banda que la brevetat és l’espai on em moc més a gust des de tota la vida, sovint poso com a argument la manca de temps, o els molts fronts literaris i vitals on emotivament lluito cada dia. Però, en el fons, penso que és un altre el motiu. Abans de començar a teclejar una novel·la cal prendre algunes decisions transcendentals que afectaran de forma definitiva els personatges, i per una bona temporada l’autor, decisions que difícilment tindran marxa enrere, portes que s’obriran i, sobretot, portes que es tancaran. Per a un indecís com jo, haver d’assumir aquesta responsabilitat fa mandra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Em sembla genial la teva explicació! :)
Doncs sí, i també pots dir "perquè encara no em dona la gana"
Ben fet Tibau! Cadascú ha d'escriure allò que més li agrada o interessa en el moment.
Si et posessis a escriure una novel·la només per la pressió de fer-la segur que sortiria una cosa sense ànima, sense vida.
Millor posar totes les energies en allò que estimem!
A la gent li agrada molt ficar-se on no la demanen, si has fet la feina que has fet, per què no ha de ser valorada en comptes de menystinguda perquè no és una cosa que no tens ganes de fer? Tampoc crec que sigui menystinguda, però si et reclamen una altra cosa sí que és per sentir-se una mica com que el que has fet fins ara no és prou important, interessant, o no omple prou. La veritat és que em sembla que no et pots queixar de la teva bibliografia, és per admirar. Quan et vingui de gust començar altres projecte, ja prendràs les decisions que hagis de prendre. Fins llavors, a seguir explicant 'cuentus'!
Hi ha molts escriptors que només escriuen contes, i molts novelistes que no néscriuen. I no passa res! Cadascú qeu faci el qeu més li agradi...
Per mi genial que continuis amb els relats breus. Disfruto molt llegint-los.
La tindré en compte també per a mi... que tanta comoditat he trobat en el conte curt. Veig una novel·la com una cosa que necessita molt de temps i, d'això, no en tinc massa. Encara que sembli que sí...
d.
PS: També em toca aquest 'Pepito Grillo' que veu tan fàcil això d'opinar eh?
Publica un comentari a l'entrada