"Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra". Quan escoltem aquesta famosa frase bíblica tots dissimulem i, en part, fem veure que no ens donem per al·ludits, que si no movem un dit és perquè estem pensant en una altra cosa, que no tenim res a amagar. Per una altra part, també sentim certa solidaritat d'espècie i ens predisposem a perdonar els vicis d'altres, a canvi que ens perdonin els nostres. Som humans, com la Núria Martí, l'autora de Naturalesa humana, aques recull de relats o, millor dit, de catàleg de febleses que fàcilment podem reconèixer. Qui no té a la vora algun clar exemple de vanitat, hipocresia, malfiança, egoisme, por... (segueixo?). Però la Núria Martí no vol fer sang dels seus personatges, i com una bona mare els tracta amb certes dosis de tendresa i humor, pobrets. Els relats d’aquest recull responen a la saludable necessitat vital de riure’s del mort i de qui el vetlla.
10 de juliol 2011
Naturalesa humana, de Núria Martí
"Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra". Quan escoltem aquesta famosa frase bíblica tots dissimulem i, en part, fem veure que no ens donem per al·ludits, que si no movem un dit és perquè estem pensant en una altra cosa, que no tenim res a amagar. Per una altra part, també sentim certa solidaritat d'espècie i ens predisposem a perdonar els vicis d'altres, a canvi que ens perdonin els nostres. Som humans, com la Núria Martí, l'autora de Naturalesa humana, aques recull de relats o, millor dit, de catàleg de febleses que fàcilment podem reconèixer. Qui no té a la vora algun clar exemple de vanitat, hipocresia, malfiança, egoisme, por... (segueixo?). Però la Núria Martí no vol fer sang dels seus personatges, i com una bona mare els tracta amb certes dosis de tendresa i humor, pobrets. Els relats d’aquest recull responen a la saludable necessitat vital de riure’s del mort i de qui el vetlla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ganes de passar-s'ho bé escrivint, de fet, Jesús. A més, la primera part del llibre va venir després d'Hores prohibides, que és una novel·la que em va deixar esgotada. Necessitava aire fresc! I la ironia és tan agraïda... Sempre en faries més! Moltes gràcies per les teves paraules.
Una abraçada gironina!
Publica un comentari a l'entrada