Blogs degustació

Un tel als ulls: coses que abans fèiem els pobres
Objectiu diòptria: poc sol
El meu caos: l'esquerra transsexual
Barretades (Quim Curbet): encara recordo
Raons que rimen: Joan Solà al Parlament
Camins d'Iruna: pedres que parlen de persones
Striptease d'històries: coses de la Lluna

Impremta Babel, d'Andreu Carranza

Que l’Andreu Carranza té fascinació per la paraula, ja ens ho va demostrar a El desert de l’oblit, la seva primera novel·la, però ara, Impremta Babel és tot un tribut a la paraula escrita, al seu poder en certa manera màgic, a la seducció on ens deixem caure en la seva materialització en el paper, el llibre, aquest objecte meravellós que tant ens ha ajudat a construir la nostra personalitat, sobretot aquells primers llibres llegits durant la infància i la joventut. Carranza aprofita l’argument de la novel·la per a ensenyar-nos el mostrari de llibres que el van marcar. La trama se centra en els temps de la postguerra, on un xiquet adoptat busca els seus orígens, lligats de forma estreta a la impremta Babel, aquest objecte que habita les golfes de casa de sons tios, mig clandestina en temps de censura, mig màgica, mig bressol. Els llibres, les lletres, el paper, són la materialització de les paraules, del pensament i dels sentiments, i això ens ho planteja Carranza ens uns moments en què la paraula virtual agafa posicions per a prendre el lloc que durant segles ha ocupat el paper. A la novel·la, aquest moment es manifesta en dos instants sublims, quan el protagonista es menja un tros de paper (no amb ànim de destrucció, sinó d’interioritzar-lo per sempre, de fer-se’l seu), i quan la vella impremta Babel es transforma d’una manera que callaré per no desvetllar el final.
Les paraules són importants, però només si van lligades a idees, a records, a sentiments, i Carranza utilitza el llibre per a passejar-nos pel món de la infantesa, de l’amistat, del riu que, poderós, de vegades es deixa vèncer i de vegades es cobra les seves víctimes.
Us deixo amb algun fragment del llibre:
“es va posar en marxa el voluble joc de la memòria, que sempre presenta els records desordenats, fent salts en el puzzle del temps.”
“Recordem una conversa, una olor, una escena o una música perquè hi hem tornat més d’una vegada, moltes vegades, com en una eterna digestió dels nostres sentiments.”
“Llavors vaig entendre el perill de la lectura. Fins aleshores sempre havia cregut que llegir era submergir-se en un paradís, deixar-se arrossegar fins a un territori on tot estava permès. Mai no vaig pensar que les imatges que el lector projecta a la seua ment s’emmagatzemaven a l’inconscient i anaven forjant de mica en mica un món possible, diferent, un món que s’imposava amb tal força, que podria arribar a ser real. Els llibres, els diaris, les revistes eren una arma secreta, l’única forma de rebel·lió.”
“Tots els viatges ens fan sentir vius. Encara que no anem enlloc.“

I una frase que m’ha fet especial gràcia, ja deduireu per què: “Cal buscar els missatges xifrats als textos, als jocs literaris.”

Solucions i guanyador dels jocs literaris de juny

El guanyador dels jocs literaris del mes de juny ha estat Brian Cutts, que properament rebrà el premis del mes: Un lot de llibres cedit per publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, i un lot de tres llibres de contes del Muniatto.

Les solucions són les següents:
111è joc literari : Clau de blau, Botons de tiges grises, i Preparo el te sota palmeres roges, d'Olga Xirinacs
112è joc literari : Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu
113è joc literari : aquí podeu trobar la relació de tots els textos rebuts
114è joc literari : La foguera de les vanitats, de Tol Wolfe

A riure, que és molt sa

Sovint penso que un dia sense haver somrigut, almenys una vegada, és un dia malaguanyat. Si arriba la nit i no heu complert el mínim diari en aquest sentit, poseu-vos aquest vídeo; és infal·lible.

Mar i cel, de Dagoll Dagom

Un fragment de mar i cel, aquest esplèndid musical de Dagoll Dagom, en la seva versió de 1988.

4t Festival com si fos Eurovisió

Després de molt de temps, em torna a venir de gust proposar un nou Festival de la cançó (com si fos Eurovisió). Per a participar només cal que voteu amb un comentari entre les cançons que he penjat des de l'últim Festival, i que doneu 3 punts a la vostra preferida, 2 punts a la segona i 1 punt a la tercera.

Wild World, de Cat Stevens
Planetes marins, de Pastora
you make me feel so young, de Frank Sinatra
Maig d'amor, de Jesús Fusté
Flors d'hivernacle, de Josep Igual
De alguna manera, d'Eduardo Aute
No m'estiris del fil, de Marc Parrot
Si tu no estàs aquí, de Rosana
More than a woman, de Bee Gees
Hopelessly devoted to you, d'Olivia Newton Jhon
Mercy, de Duffy
Tio Canya, d'Al Tall
L'encre de tes yeus, de Francis Cabrel
Ma liberté, de Georges Moustaki
Dansa de la Primavera, de Maria del Mar Bonet
Salta, de Tequila
More than words, d'Extreme
Noia de porcellana, de Pau Riba
Year of the cat, d'Al Stewart
La canción más hermosa del mundo, de Joaquin Sabina
Moonflower, de Carlos Santana
Aline, de Christophe
Ticket to heaven, de Dire straits
Drops of Jupiter, de Train

Podeu veure el resultat de la votació aquí.

Balcó vell

El balcó és vell, però les oronetes hi fan niu.

.

NOTA: continua funcionant malament (o no funcionant) la programació de posts a Blogger. :-C

Cares del món (105)

Amb el seu permís, he pistat del blog del Barbollaire la següent Cara del món. A Un lloc per nosaltres trobareu els versos que l'acompanyen.

.

Cau la tarda

Cau la tarda.

Persianes i porticons,

balcons i cortines.

El groc es fon.

grisos

Els colors li compliquen la vida, l’atabalen el maregen, l’ofeguen. Intenta prescindir-ne i viure en blanc i negre, alliberat; fins que descobreix la immensa gamma del gris.

.

Foto de Luluji.

Fira Campredó

Aquest cap de setmana, els dies 3, 4 i 5 de juliol, preparen un bon enrenou a Campredó amb tres activitats simultànies: Campredó.net, Curt Redó, i la Fira Mestràlia.

Podreu trobar més informació a la web de Fira Campredó, o al blog de l'Emigdi.

115è joc literari

Estrenem els jocs literaris del mes de juliol amb un passatemps dels clàssics, per al qual podeu demanar l'ajut dels més petits que aquests dies teniu a casa. Es tracta d'una sopa de lletres on heu de localitzar deu cognoms d'escriptors i escriptores ebrencs, i enviar-me'ls a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.

Així podreu acumular els primers punts per al sorteig del premi del mes de juliol: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres per a futurs lots).

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 4 d'agost.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

.

NOTA: sovint, quan plantejo jocs literaris, per casualitat existeixen més solucions a part de les que jo havia pensat. En aquest cas, els primers participants ja han trobat fins a un 13è cognom d'escriptors ebrencs, que espontàniament s'han ficat a la sopa. També els donaré per bo, i només us exigeixo 10 dels cognoms que apareixen, tot i que us animo a descobrir-ne els 13 o (qui sap) més.

Premis jocs literaris del mes de juliol

No, al juliol els jocs literaris tampoc s'agafen vacances, i continuen la seva ininterrompuda marxa amb nous premis.

Aquest mes de juliol, el premi que sortejaré entre tothom que hagi encertat algun dels jocs (més encerts, més números) serà molt especial, ja que serà un lot de llibres enviat i dedicat pels mateixos autors i autores, i que estarà integrat per:

Quiet, de Màrius Serra
La impremta Babel, d'Andreu Carranza
Arran de l'Ebre, de Cinta Arasa
Inventari d'afectes perduts, de Sara Bailac
L'inici del capvespre, de Júlia Costa

I de postres el CD Petjades, de Josep Romeu

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà el 4 d'agost.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua

En el darrer instant, commocionada per l'impacte a l'aigua, la gota enyora l'emoció del caure i, en un esforç sublim, intenta inútilment tornar a ser pluja.

.

Imatge de Montse Argerich.

Lectors a l'espai Lletra

El passat mes d'abril, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, es van gravar diversos vídeos per a l'espai Lletra de la UOC. La iniciativa va sorgir gràcies a diversos correus electrònics i de converses mantingudes amb representants de la UOC després del darrer Ebrebloc, per tal de potenciar la presència d'autors ebrencs a la web de Literatura Catalana Lletra.
Ara ja es pot comprovar el resultat d'aquestes gravacions, realitzades també en altres indrets, a l'adreça següent: www.youtube.com/literaturacatalana.
Les properes setmanes us aniré mostrant alguns d'aquests vídeos i, per començar, aquí teniu les meves dues gravacions corresponents a fragments de El vertigen del trapezista i de Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila.

Desdefinicions (113)

Mentre estigueu prenent el sol a la platja, no perdeu el temps: penseu Desdefinicions.
.
distribuidor. Persona pessimista que reparteix buidor entre els que l’envolten.
diverstir-se. Xalar llegint o escrivint poemes.
desverstir-se. Despullar-se a l’hora d’escriure versos.
cuniversitat. Centre d’ensenyament superior per a conills i conilles.
.
(NOTA: fa un parell de setmanes que Blogger em crea problemes amb els apunts programats)

"Terra de mar i baldanes", de La maleta portàtil

"Terra de mar i baldanes", és un espectacle de La maleta portàtil, estrenat durant la 6a Fira del llibre ebrenc. El vídeo (de mala qualitat, ho sento) mostra una part del fragment basat en el meu conte "Matar l'enyorament", inclòs a El vertigen del trapezista.

Us transcric la sinopsi:

El nostre cuiner, de Ca L’Albert, comença parlant-nos de la cuina a partir dels productes naturals de la zona, així ens comenta històries al voltant de l’arrossejat, el peix torrat, l’all i pebre,... ens parla dels pagesos i dels pescadors i això el porta a trametre’ns les sensacions i els sentiments d’aquests personatges.
El nostre chef ens presenta texts d’autors ebrencs com: Artur Bladé, Josep Gual, Jesús Mª Tibau, Ramon Gomis, Gerard Vergés i Josep Igual.
El cuiner ens parla amb un to molt entenedor, sens fa proper i gens distant. I ell se sent tant a prop del seu públic que en dues ocasions deixa l’escena per a anar al públic a donar-li a tastar algun dels productes dels que parla. Us l’imagineu donant una ració petita de llenties –com les que menjaven els pescadors ales barques- o una tapeta més moderna com un pinxo de carabassa, caramelitzada amb mel, amb baldana. Aquestes intervencions ens el presenten gairebé com si fos un més de la família.
En aquest espectacle hi ha un diàleg entre dos llenguatges :la música i la paraula. El nostre cheff ens relaciona la cuina amb la literatura, la música, la màgia,... És teatre? Teatre – cabaret? És ... la nostra proposta.

Blogs degustació

Fa calor, però sempre faig el passeig pels Blogs degustació sota l'ombra:
.
La intransigent: escales
Filant prim: el que queda del dia
an (tavia) na: carrers i voreres
Pensaments insignificants: El somni d’una nit d’estiu

Sota la roda, de Herman Hesse

Darrerament m’he adonat que molts lectors i lectores compartim una mateixa experiència: a finals de l’adolescència o a la primera joventut vam descobrir Herman Hesse. Jo vaig començar amb El llop estepari i després van arribar Demian i Sota la roda, amb les corresponents relectures posteriors. Suposo que en aquella edat som especialment susceptibles als plantejaments vitals, amarats de pessimisme, que ens proposa aquest autor. Ara em venia de gust rellegir de nou un d’aquests llibres (ja tocava) i per això, i perquè estic segur que donarà joc a una bona tertúlia, vaig proposar Sota la roda per al Club de Lectura de Tortosa que es reunirà el proper 29 de juny.
Si voleu un article ben elaborat sobre el llibre, us adreço a l’article d’Olga Martínez a Llibrófags. Jo només intento explicar les emocions i idees que em suggereixen els llibres. A Sota la roda, Herman Hesse posa en confrontació el món ideal (infantesa, jocs, natura, pesca, amor...) amb el real (societat, escola, sexe, pressió...). Hans, el protagonista, es troba enmig d’aquesta confrontació tot just als anys més difícils, i l’enorme, pesada, feixuga i despietada roda de la societat l’aplasta. Serem testimonis de la seva caiguda, dels seus repetitius mals de cap, i això ens farà entendrir, tot i que el seu orgull i vanitat també hi hauran contribuït força. Nosaltres, d’alguna manera, potser també en som còmplices.
Potser, en el fons, el llibre és una defensa de les felicitats petites.
L’escola no queda gaire ben parada. Suposo que em millorat (espero):
“Un mestre d’escola prefereix uns quants burros a classe que un sol noi genial... Isempre acostumen a ser aquests nois odiats pels professors, castigats, escapats i expulsats els que enriqueixen el tresor del nostre poble. Malgrat tot, alguns (qui sap quants?) es consumeixen en una rebel·lia silenciosa i acaben rendint-se.”

Cornudella de Montsant

Us convido a visitar el meu poble a través del vídeo del programa Viure Catalunya, de TV3 de l'any 2004, que podeu veure en aquest enllaç.

Wild World, de Cat Stevens

Als anys seixanta i premiers dels setanta, abans de canviar de nom i abandonar la música, Cat Stevens ens va deixar bones cançons com aquesta Wild World.