En aquest dia de manifestació, em ve de gust recordar aquesta cançó de La Trinca. Els anys passen i tot igual: Corason loco.
I de regal, Que no falti alegria. Ai! l'Estatut!:
el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
Ja veus com va acabar la Trinca, cantant i actuant en castellà i fent diners com en Cambó, millor no recordar-ho. O sigui, va tornar amb la dona i sembla que no li va malament.
No coneixia o no recorfava aquesta versió de Corason loco de aquests magnofics nois.
Avui hem coincidit. :-)
Al meu blog de La Trinca he fet un post amb aquestes dues cançons i alguna més per l'estil, que demostren el que tu dius: Han passat 35 anys de democràcia i, en alguns temes, estem ben igual (o pitjor).
Per cert, no influeix en el sentit del post i només és una curiositat però us he de dir que el segon vídeo és fals. Si us hi fixeu veureu que l'àudio no es correspon amb el vídeo, els trincos estan cantant una altra cançó. :-D
Molt bona tria Tibau.
Per cert, la cançó del primer vídeo la van escriure al 2009?
Publica un comentari a l'entrada