el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
21 comentaris:
microfelicitats!
Ostres, tu! Ho sabien?
Jo ja m'ho esperava això!
... Sí, tots tres sabien que d'Artagnan els llevaria la fama.
Ja m'estic imaginant el fil...
Salut!!!
De seguida he pensat en un triangle amorós, però després m'ha vingut al cap que un d'ells està malalt terminal o que amaguen un secret familiar molt potent.
Potser era la imaginació que els feia anar més enllà.
A mi m'ha vingut al cap "Tret de Gràcia" de la M.Yourcernar
Van anar a l'oficina més propera a cobrar la butlleta del Trio
brevíssim, bravíssim boníssim
però ningú ho deia ( afegiria jo de forma mental, es clar)
Has superat a Monterroso!
Tres són multitud, sempre ho he escoltat.
I jo també però ...
Bona tarda Jesús M.
Vaig per la lupa.
Ho sabien i ho callaven OI?
jajajaja et va lo curtet eh!
El núm. 3 sempre ha estat el meu preferit...què sabien?? si una de les genialitats d'un escrit és que t'inciti a voler saber més, tu ho has microaconseguit. Genial, Jesús, com sempre!
Sí, el Tripartit ho sabia... però ho van fer igualment... el poder és el poder...
Quin GRAN conte! Merci.
Vergés a Alfabet per a adults atribueix a Borges un conte semblant, sense el però. No és fantàstic?, diu.
Publica un comentari a l'entrada