De vegades ens entossudim que les peces encaixin, a la força o com a nosaltres ens convé. Potser és més senzill viure, i cal tornar a ser nen, i cal tornar a aprendre les formes bàsiques.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
i tant! ho fem tot molt més complicat del que és en realitat. Som així de burros els adults ;)
Minimalisme vital.
Teòricament senzill però difícil (per bona predisposicio que es tingui) de posar en pràctica tots els dies.
jo voldria ser una nena de tant en tant... sí... potser segons quines coses serien més simples.
Ai, encaixar...com si fos tan fàcil.
Si no hi ha espai, res no es pot encaixar...T'has adonat que e aquesta fot hi ha una cara del món?
Sense dubte, és MOLT més senzill viure!
trobar les que encaixin. aprendre com són les peces que encaixen amb nosaltres, oi?
Publica un comentari a l'entrada