De vegades ens entossudim que les peces encaixin, a la força o com a nosaltres ens convé. Potser és més senzill viure, i cal tornar a ser nen, i cal tornar a aprendre les formes bàsiques.
Bones festes!
Fa 59 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
i tant! ho fem tot molt més complicat del que és en realitat. Som així de burros els adults ;)
Minimalisme vital.
Teòricament senzill però difícil (per bona predisposicio que es tingui) de posar en pràctica tots els dies.
jo voldria ser una nena de tant en tant... sí... potser segons quines coses serien més simples.
Ai, encaixar...com si fos tan fàcil.
Si no hi ha espai, res no es pot encaixar...T'has adonat que e aquesta fot hi ha una cara del món?
Sense dubte, és MOLT més senzill viure!
trobar les que encaixin. aprendre com són les peces que encaixen amb nosaltres, oi?
Publica un comentari a l'entrada