S'escampa el so de joguina per la sala. Càlida llum dels anys tendres. De vegades, sembla que plorin els violins.
.
Inspirat per la imatge de Patxi.
13 de setembre 2011
S'escampa el so de joguina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Perquè sempre es queixen el violins? Es curiós com associem els sons als sentiments...
Isabel
Quina foto més xula.
Es molt maco el so del violí.
llum d'espelmes
Això de les joguines prenent vida, ni que sigui gràcies a unes piles estratègicament ubicades a l'esquena, mai m'ha acabat de donar bon rotllo.
Publica un comentari a l'entrada