L'espiera és la ració de segle XX que enguany ens explica Francesca Aliern, a l'espera de la que ens presentarà, sense dubte, la primavera vinent; perquè ella mai falta a la seva cita anual amb uns fidelíssims lectors i lectores. El global de la seva obra es converteix en mirall d'un segle que tenim encara present al record. Francesca no viatja lluny en l'espai ni en el temps per a explicar les seves històries, en té prou en moure's per la seva Xerta i pessigar de moments viscuts o, com a molt, de vides narrades de primera mà.
Com sempre diu l'amic Emigdi, la Paquita no ens pot enganyar (ni ho pretén), i si mai escriu un llibre amb pseudònim, la descobrirem de seguida.
Possiblement és l'autora ebrenca a qui millor li escau l'adjectiu "social". Les seves novel·les sempre delaten injustícies, subratllen les diferències existents entre classes socials, les marginacions de caràcter sexual. Però també posen de manifest les passions que fan ballar els éssers humans.
A L'espiera, Francesca viatja a principis del segle XX, a un poble atemorit per les desaparicions repetides de noies, en estranyes circumstàncies. La por és mala consellera, i sovint necessita culpables a qui assenyalar. Però el que de veritat vol posar de relleu l'autora, és l'empresonament que pateixen les persones, sobretot les dones, atrapades als seus cercles socials, lligades o bé per la moral del temps, o per les mancances econòmiques. En aquest ambient social, la hipocresia i la doble moral prenen vida, si un s'ho pot permetre; i sempre s'ho permeten els mateixos.
Francesca Aliern serà la primera convidada de la 3a temporada del programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el proper 14 de setembre.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada