Fa uns dies, enfollit per una mena d'atac que m'agafa de tant en tant al facebook, i com un amena d'homenatge a Augusto Monterroso, li vaig donar la volta al seu famós conte del dinosaure (Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí) i en vaig escriure diverses versions, com aquestes:
.
Quan el despertador va sonar, el dinosaure l'esclafà d'un cop de cua.
Quan el dinosaure es desperta, ella li mossega l'orella carinyosament.
Si el dinosaure no es desperta, potser és que està a gust; deixa'l dormir una mica més.
Quan ell està allí, el dinosaure es fa l'adormit.
El dinosaure dorm arraulit, abraçat al seu petit cos com a un osset de felpa.
Quin dinosaure no dormiria al seu costat, amb un ull obert?
Si ets un dinosaure, vigila quan dorms, et poden escriure un conte.
Mentre Monterroso dorm, el dinosaure li xiula un conte.
Somia que és un dinosaure i quan desperta, no somiava.
Sacseja el dinosaure però no desperta. Canvia de tàctica; li fa un petó.
Qui pogués ser un dinosaure per despertar així!
Els dinosaures no dormen, fan una cosa millor.
Quan Monterroso desperta, el dinosaure encara està allí.
M'he tornat boig o sóc un dinosaure que dorm?
.
Al joc literari d'avui us proposo que en feu la vostra versió. La podeu penjar al vostre blog, facebook,twitter, etc, o en un comentari en aquest apunt, o enviar-me-la a jesusimaite(arrova)gmail.com.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
29 comentaris:
Somiava que era un ocell i quan vaig despertar era un dinosaure.
Ja t'ho vaig deixar al facebok però aprofitaré que ja estava fet:
"El dinosaure es va girar i li va tirar un mos al Jesús Maria perquè estàva ja més que fart de què el despertaren."
Sóc un dinosaure i no em vull despertar.
El dinosaure va fer un gran badall i se'm va encomanar.
Bé, em portarà una mica de temps dibuixar un dinosaure adormit, i un que badalli, però ja el penjaré al blog i al twitter també.
Un altre, un altre!:
"Quan Gregori Samsa es despertà un matí després d'una son intranquil·la, es va trobar sobre el seu llit convertit en un monstruós dinosaure."
O Bé:
"Quan el dinosaure va despertar Kafka, Monterroso encara era un enorme insecte."
Tremolo.Em pensava que somiava i era el dinosaure gronxant-me.
Bo i despert, mantenia els ulls tancats per por d'obrir-los i trobar-se un dinosaure.
Ets un dinosaure de debó? No, sóc un mirall.
El dinosaure es va despertar sota el llit i acollonit, sabia que el nen dormia a sobre.
http://cantireta.blogspot.com/2011/09/montserroso.html
Joc de paraules amb l'escriptor i el meu nom, inclòs.Espero que us agradi.
"Quan es va despertar, el dinosaure s'havia extingit. Quina mala nit, va pensar."
"Monterroso es va despertar,sobresaltat,tossint un parell d'escates. Pobre dinosaure, va pensar"
Quan es va despertar, la pel·lícula del dinosaure ja havia acabat.
Tinc son, però el dinosaure m'ha près el llençol.
-Dorms?
-No, dino saure i costa de pair.
Ja está penjat al facebook Jesus.
Gràcies!!
Els dinosaures van amenaçar les sargantanes amb extingir-les d'un cop de cua si explicaven les seues malifetes al pati del col·legi. Anys després, a això se l'anomenaria "bullying", perquè "sauriing" quedava fatal.
El dinosaure el mira mentre es mou sigil·lós. Vol que la seva queixalada sigui el que el desperti. Abans d'abraonar-s'hi, desitja que l'estigui somniant.
Ahir vaig veure "el árbol de la vida" i mentres surtia el "dinosaurio", pensaba i aixó que significa?.
En el meu somni jo cridava dinosaure!, dinosaure!, dinosaure!... i no el podia despertar perquè no dormia sinó que era sord. Somnis!
Quan el dinosaure va despertar el cometa que havia d'extingir-los a tots entrava a l'atmosfera. A l'escriptor li mancaven un parell de glaciacions per a ser-ne conscient que era escriptor.
El petit dinosaure, despertà els somnis que encara li restaven.
Ja el tinc penjat. La foto, però, és més pragmàtica.
Aquest dinosaure també ha tret el cap pel meu blog, el trobareu aquí:
http://xarel-10.blogspot.com/2011/09/jocs-literaris-den-tibau-setembre-2011.html
Quan el dinosaure va anar a comprar-se un pijama, el van adeçar de seguida a la secció de talles grans.
(PD: em vaig posant al dia. El joc 213 també està al corrent al bloc)
Salut!
Hola jo també l'he penjat
perdó l'he penjat aquí
Quan es va despertar no va veure el dinosaure, perquè estava espantat i s'havia amagat dins l'armari...
M. Roser
Quan va despertar, de sobte s’adonà de la tristesa del moment. I va imaginar la solitud del darrer dinosaure.
Publica un comentari a l'entrada