Límit pervers, disfressa de frontera,
que uneix i separa
sota la calma aparent dels astres.
L’aigua baixa Sénia avall,
riu amunt, sense pressa,
els núvols cauen.
.
Una de les meves col·laboracions al llibre col·lectiu Poesia a la frontera, de March Editor.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada