La meva germana viu sobre la llar de foc, d'Annabel Pitcher

La meva germana viu sobre la llar de foc, d'Annabel Pitcher, es podriaa considerar un llibre adreçat al públic juvenil, i que jo recomano er a totes les edats. El protagonista i narrador és en Jamie, un noi de deu anys que sobreviu al costat de sa germana adolescent, la Jasmine, un pare que beu massa, un gat, i una altra germana, la Rose. Però la Rose fa cinc anys que va morir i ara viu en un gerro, incinerada, sobre la lleixa de la llar de foc. 
La mort de la Rose, assassinada durant un atac terrorista, va desintegrar la família  La mare no va suportar la pressió i va fugir per refer la seva vida, i en Jamie mira de buscar excuses que justifiquin aquesta absència, i imagina que en qualsevol moment la mare tornarà, segur, pel seu aniversari, per Nadal.... El pare beu per intentar oblidar i desaten les seves obligacions de forma patètica. Però en Jamie no pot sentir dolor en recordar la germana morta, simplement perqupe no la pot recordar de cap manera, era massa petit, i no es pot enyorar algú que no has conegut. Tot i això, l'ombra de la presència de la Rose és difícil d'obviar.
Tot plegat no fa altra cosa que empitjorar els acostumats traumes que pateix un noi de deu anys que té dificultats per fer amics, i s'agafa a la il·lusió que sa mare entrarà per la porta, i es recolza en la seva camiseta d'Spiderman, i que no perd l'esperança. L'amistat de la Sunya i el suport inquebrantable de la seva germana viva, el faran sobreviure.
Però no us emporteu una falsa impressió, perquè el llibre es llegeix apassionadament, sovint amb un somriure al rostre. 
Us deixo alguns fragments:
"El cel no em sembla una cosa tan atractiva. Que jo sàpiga, només hi ha una munió d'àngels cantant nadales i tot brilla en excés, o sigui que m'asseguraré que m'enterrin amb ulleres de sol."
"El pare va venir amb la meva xocolata, en una tassa bava fumejant. Aquí la tens, va dir, seient al meu llit. Des que som a la torre, el pare només havia entrat una vegada a la meva habitació, i va ser un dia que anava begut i buscava el lavabo. No sabia què dir, i vaig beure, tot i que estava massa calenta i em vaig vcremar la llengua. Està bé?, va preguntar, assenyalant la tassa. No ho estava, però vaig fer Mmmm. No havia remenat bé la xocolata en pols. Era tota al fons de la tassa, com si fos fang. Però era calenta i era dolça, i el pare l'havia fet, o sigui que estava bé."
  La seva família s'esquerda. Ara en Jamie veu una oportunitat en un concurs per a joves talents: podrà reconstruir el que s'ha trencat?