Llibre que recull l'afany d'existir, o el conformisme atàvic, d'un país petit. Catalogat en moltes llibreries a la secció de ciència ficció, i en agunes a la d'esoterisme o humor, el llibre té un final obert. Alguns crítics denuncien la seva manca de realisme i una trama de difícil credibilitat; i d'altres es fan un fart de riure.
En el seu intent d'adaptar-se al cinema, aquesta edició correspon a la versió del director, ja modificada respecte el guió inicial, i retallada posteriorment pel productor. L'obra és la tercera entrega d'una trilogia (de moment). Alguns plantegen que la saga tingui continuïtat, però ni els lectors i lectores més voluntariosos són tan optimistes. Potser serà millor canviar radicalment d'argument, o de gènere.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
4 comentaris:
Canvi de gènere directament. I aquest deixar-lo al calaix.
Si no fos dramàtic, ni hauria per riure. Molt bona, sí.
Es per plorar o riure com diu el Joan.
Un corrent de la crítica ha apuntat el poc mèrit d'aquesta obra, ja que sempre ha begut de la influència perniciosa del best-seller "La Constitución", de 1978, influència de la qual mai no s'ha pogut desempallegar fins el moment.
Publica un comentari a l'entrada