El primer nanoconte

Un dels gèneres que millor em defineix, si és que es tracta d'un gènere i no d'un vici, és el nanoconte. La seva extrema brevetat, i normalment la improvisació amb què els escric, s'ajusten a la meva manera d'escriure.
Em va costar alliberar-me de l'obligació que m'autoimposava d'escriure contes més llargs, i assumir la meva aposta, o la meva penitència, cap a la brevetat.
Primer vaig acceptar que escrivia microcontes, però això dels nanocontes va arribar quasi sense voler.
I quin va ser el meu primer nanoconte?
No acabo d'estar segur de quina és la resposta.
El primer nanoconte que vaig escriure de forma conscient, fou l'any 2008, animat pel repte d'un grup de blocaires que tenien un blog anomenat Hespéria, que van convocar un concurs de relats breus de ciència ficció de menys de 140 caràcters. Aquesta iniciativa va despertar la meva curiositat i era un repte que, juganer de mena com soc, no podia deixar passar. I vaig tenir la sort de guanyar el concurs i la corresponent corona d'heli sòlid, amb aquest nanconte que després inclouria al recull I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions 2011):

L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva. 
.
Però de fet, anteriorment, ja n'havia escrit un altre, tot i que de forma inconscient.
Uns anys abans, a l'arxiu on anotava idees que tenia per a escriure contes, hi havia un parell de frases que rellegia i rellegia a l'espera de trobar com desenvolupar la idea i escriure'n un conte. Però no me'n sortia, no sabia com continuar. Després de l'experiència amb els nanocontes de ciència ficció el 2008, em vaig adonar que no podia continuar la idea, perquè el conte ja estava escrit, de manera que el vaig donar per finalitzat sense modificar ni una coma del text de la idea, i el vaig incloure al recull Una sortida digna (Cossetània, 2009):
.
Un xiquet plora mentre el seguici avança. Però no és de la família; el cotxe de la funerària  li ha rebentat la pilota. 
.
Per tant, quin és el meu primer nanoconte? No ho sé, decidiu vosaltres mateixos.