De pel·lícula: Manhattan, de Woody Allen

Uns quants fragments d’una de les millors pel·lícules del meu director preferit, amb una col·lecció d’imatges inoblidables en blanc i negre:

—Jo sóc antiquat, no crec en les relacions extramatrimonials. Crec que la gent s’ha d’aparellar per sempre, com els coloms o els catòlics.

—Hauré de deixar de donar diners als meus pares. Això matarà el meu pare; no podrà seure en un bon lloc a la sinagoga, haurà de seure al darrere, lluny de Déu, lluny de l’acció.

—Tu ja sabies com era.
—Sí, el psicoanalista ja em va avisar, però eres tan bonica que vaig canviar de psicoanalista.

—Estàs tan maca que amb prou feines puc mirar el taximetre.

—Et penses que ets perfecte; et penses que ets Déu.
—Bé m’haig d’inspirar en algú.