Les felicitats petites d'avui estaven cantades: evidentment, em refereixo a aquesta petita felicitat de fer un regal. Primer pensar en què li podria fer il·lusió a l'altra persona, anar a comprar-lo, tornar-lo a embolicar si no ens agrada el paper de la botiga, amagar-lo fins a última hora i després, sobretot, veure la seva cara quan li dónes.Ja sé que l'esperit nadalenc està totalment pervertit pel consumisme, però si encara ens queda una miqueta d'il·lusió i ganes, el que hauríem de fer és escampar aquest esperit a la resta de l'any, no eliminar-lo.
Tots duem a dintre un xiquet, i cal recordar que la canalla sovint acaba jugant amb la caixa.
4 comentaris:
Ufff! A vegades aquesta felicitat petita s'acaba convertint en una tortura petita; costa trobar el regal adequat, quan ja el tens dubtes que sigui l'idoni... l'única cosa que tinc dominada és embolicar-los
les teves felicitats petites són autèntics regals
1 abraçada nadalenca!
Si, per tot això que dius, m'agrada més fer regals que no pas rebre'ls!!
No et falta la raó no... El que més m'agrada és fer un regal perquè sí, sense més motius que "per ser com ets", "per fer-me ser millor persona"!
Bones festes i bon any ple de somnis i regals!
Publica un comentari a l'entrada